Triadó: “Quan sigui escollit en unes eleccions em sentiré reconegut del tot”

Andreu Merino, Premià de Dalt, 29/04/2015

L’alcalde de Premià de Dalt, Josep Triadó, ens rep quan falta menys d’un mes per a les eleccions municipals del 24 de maig. El batlle fa balanç del mig any que porta al capdavant del govern municipal i repassa temes d’actualitat com el projecte per al solar de Can Vilar o la definició d’usos de l’antic ajuntament.

En el balanç de mandat publicat per l’Ajuntament, vostè diu estar satisfet de l’acció del govern municipal en els darrers quatre anys. Quins són els motius d’aquesta satisfaccióEEl problema que hem tingut en els darrers anys a les administracions públiques de diferents àmbits és que s’ha fet una política d’abús del crèdit, i això implica que s’han de pagar molts interessos, i a la llarga has d’apujar impostos o fer retallades. Nosaltres tenim una economia sanejada, amb un dels deutes municipals més baixos del país. Aquest és el principal motiu de satisfacció.

Quin percentatge de deute té actualment l’Ajuntament?
Un 18%, però des de l’any 2008 no demanem cap crèdit ni préstec als bancs. Estem portant a terme moltes obres i millores que altres pobles difícilment poden fer sense recórrer a crèdits. Des del 2007 hem triplicat les ajudes socials, i no hi ha cap ajuda que es demani a serveis socials que tingui una negativa per resposta.

Quins altres reptes ha assolit el govern que vostè ha liderat en els últims sis mesos?
Un cop teníem cobertes les necessitats dels premianencs, hem pogut abaixar els impostos. Hem abaixat l’IBI dos anys consecutius, hem reduït la taxa d’escombraries un 10% i hem millorat el servei perquè l’hem assumit des de l’Ajuntament. Altres mesures són la millora que hem fet al servei de bus, pel que fa a la freqüència de pas, i la gratuïtat del transport públic per als joves, jubilats i discapacitats. Això ho podem fer tenint recursos, ja que des del 2007 paguem mig milió anual menys d’interessos de deute respecte als que es pagaven fins aquell moment.

Quines diferències s’han pogut veure entre la seva gestió i la de l’anterior alcalde del municipi, Joan Baliarda?
Jo abans estava acostumat a fer feina de gestió, i ara estic més en contacte amb la gent. Des que sóc alcalde m’he reunit amb entitats, associacions i ciutadans per apropar-me al màxim a tots ells. La feina ha estat generar molta proximitat, i a partir d’aquí intentar cobrir les necessitats que m’expressen els ciutadans.

Creu que el fet de ser un alcalde no elegit directament pot generar incomprensió entre la ciutadania?
Jo crec que la gent ho ha entès perfectament. Baliarda portava 20 anys a l’Ajuntament i ha estat un relleu natural, no forçat. Jo portava quinze anys al seu costat i ja es visualitzava des de feia temps que jo seria el relleu. Ara bé, quan sigui escollit en unes eleccions em sentiré totalment reconegut.

Per primer cop vostè serà cap de llista a les eleccions. Com encara aquest nou rol i quins seran els punts principals del programa de CiU per a les eleccions?
Volem seguir en aquesta línia d’ajudar les persones necessitades i aconseguir que Premià de Dalt sigui un dels pobles amb la taxa d’atur més baixa del país.

En aquest sentit, les dades del mes de març reflecteixen un 13% d’atur. Quines polítiques ja s’han desenvolupat per lluitar contra l’ocupació?
Hem fet plans d’ocupació propis per incorporar gent al mercat de treball, aportant 3.000 euros a les empreses que contractin gent del nostre poble. També hem ajudat els emprenedors a través del projecte Forma’t, i hem buscat nuclis de mercat on hi ha demanda de feina per a la gent a l’atur. En aquest sentit, volem ajudar a la formació, i a nivell educatiu volem potenciar que els nens i nenes de l’escola pública tinguin un bon nivell d’anglès. I un cop cobertes les necessitats bàsiques, volem ser referència d’esport i cultura.

Com?
Volem potenciar dos aspectes, que hem batejat com ‘viu Premià de Dalt’ i ‘visit Premià de Dalt’, perquè també la gent de fora pugui gaudir del nostre poble.

Quin plantejament de promoció turística durà a terme si guanya les eleccions?
És un eix més de la promoció cultural i esportiva. L’objectiu és organitzar-ho a través de rutes esportives o naturals.

Quin perfil de turista buscaran?
Un turisme familiar i també de gent jove. Tot tipus de turisme que s’impliqui en els diferents espais que tinguem. Si volen quedar-se a dormir, també potenciarem els hotels. Tot i que aquí no en tenim, però hi ha projectes de futur a altres municipis de la zona i jo aposto per col·laborar amb les poblacions veïnes. Comptem amb la potenciació de l’enoturisme d’Alella, i el primer pas és col·laborar amb la DO Alella. Tot plegat donarà un impuls al nostre comerç.

Precisament la inclusió d’una zona comercial semi soterrada al projecte de Can Vilar ha generat rebuig entre els veïns i el principal partit de l’oposició, el PSC. És necessària aquesta inclusió d’un supermercat per tirar endavant el projecte?
El supermercat permet donar un servei que no existeix al barri de la Floresta, a més d’ajudar en el finançament del projecte. No hi ha cap projecte en la història del poble que s’hagi discutit tant amb els veïns, estem donant tota la informació de manera transparent. Els veïns no s’oposaven al supermercat, sinó que estaven preocupats per la circulació de vehicles que suposaria i per l’impacte visual del projecte, i hem treballat conjuntament amb ells per establir un consens.

Els veïns i el PSC també demanaven una consulta popular per decidir com havia de ser el nou espai de Can Vilar. Per què l’Ajuntament ha decidit no celebrar-la?
És un projecte llargament treballat, i a dos mesos de les eleccions, el millor és que cadascú presenti el seu projecte als comicis. De moment, l’única proposta que s’ha presentat és la nostra, no hi ha cap altre partit que hagi presentat una proposta analitzada pels departaments tècnics i econòmics del municipi.

Mirant enrere, el mandat va començar amb un pacte amb el PP i a finals de 2014 els dos regidors populars que formaven part del govern van decidir deixar el partit per la denúncia que l’executiva va interposar a la Generalitat, arran de la celebració del 9N. A més, la regidora de Solidaritat també es va incorporar al govern. Un mandat mogut, no?
Ha estat un mandat complicat, sí. A l’inici, el pacte amb el PP va ser l’únic possible. Des que jo sóc alcalde he intentat basar-me en el diàleg i hem estat governant amb onze regidors dels disset que té el consistori. La meva voluntat és governar amb el màxim de gent possible.

Quatre anys després, l’únic pacte que s’albira factible després de les eleccions és amb ERC?
El PSC ha fet una oposició destructiva, sense aportar propostes, però ho ha fet des de sempre. Les directrius de CiU marquen que la prioritat és pactar amb forces sobiranistes. Des que sóc alcalde he creat la junta de portaveus, i tothom que vol ha vingut. Lamentablement, el PSC no ha vingut mai. Jo crec que hem d’acabar amb la tendència de governar amb majories justes. Hem de buscar majories àmplies, aquí i a tot arreu.

Quin rol creu que han de tenir els ajuntaments en relació amb el procés sobiranista?
Han de ser la base. Si un edifici no té els seus fonaments sòlids, la cosa es complica. Estem en una nova manera de fer les coses, hi ha d’haver molta més participació i hem de poder unir la política amb el ciutadà, que per moments semblava allunyada. Els ajuntaments som les administracions més properes, i en temes com el dret a decidir i la transparència, hem de ser els primers a posar-ho en marxa.

FacebookTwitter
Written by joseptriadoeditor